Reseñas

“Bestiari” (VVAA)

Sinopsi: Bestiari: còdex on es recullen bèsties i monstres per donar a conèixer simbologia i atributs. Gènere literari d’ampli ressò durant l’edat mitjana, tot i que ja es coneixia entre els grecs i que encara perdura avui dia. Aquests manuscrits, hàbilment il·luminats, on la il·lustració pren força davant la paraula escrita, es poden considerar uns dels primers exemples d’activitat cultural multimèdia. La seva funció, clarament didàctica, recull les característiques, virtuts i perills d’aquestes bèsties i que de forma al·legòrica es converteixen en miralls de la condició humana.

El nostre Bestiari, segon volum de la col·lecció Minairó, neix de la imaginació de la Txell Ozcáriz i Bernat Gómez i de la ploma de dotze autors i ens parla de dotze bèsties, canviaformes, espantacriatures, gegants i monstres de la mitologia catalana. Però també ens parla de fets màgics i de fets quotidians, del meravellós i del fastigós, de la raó i de l’absurd, del monstre i de l’home, binomis que quan els mirem per un espiell, com deia el gran Guy de Maupassant, sovint és difícil de veure qui està dins o fora.

Bestiari

Ressenya: Potser esteu acostumats a que les ressenyes d’aquest espai son 100% en castellà, però té una explicació lògica; estic acostumada a llegir en aquest idioma, tot i ser catalanoparlant. Haver-me animat a llegir aquest Bestiari ha estat doncs una bona manera d’apropar-me novament a la lectura en català i en un gènere que m’és còmode: el fantàstic.

Faré per tant una aproximació a alguns dels relats que més em van cridar l’atenció sense caure enspoilers.

Marta la balanguera‘, de Mercè Bagaria – El relat que obre l’antologia em va sorprendre pel món on estava ubicat. Potser esperava quelcom més fantàstic i va ser una grata sorpresa trobar-me aquests robots, una volta a la distòpia “les màquines es rebel·len contra els humans”.

Un dels relats que puc marcar com a favorit és sens dubte ‘L’hora dels gambusins’ de Sergi Álvarez. Al Sergi ja el coneixia d’obres com ‘El silenciador’ o ‘Nunca digas vodka, nunca jamás‘ (ressenya a l’enllaç) i no negaré que ja el vaig agafar amb certes ganes, doncs tenia esperança de llegir un relat ple del seu peculiar sentit de l’humor; puc assegurar que no em va decebre pas, més aviat al contrari, aquesta història que barreja unes criatures com els gambusins amb el disseny d’un videojoc (que no vaig poder deixar d’imaginar com el World of warcraft o anomenant una refèrencia més moderna, Sword art online barrejat amb Dark Souls) em va captivar.

Parlant de Sergis, també tenia moltes ganes de llegir el relat del Sergi G. Oset, anomenat ‘El cor de les pedres’. Si, fatal per part meva no haver llegit res encara d’ell, i reconec que em penedeixo; el seu relat és molt bo, i ens parla de l’esclavitud a la que es va sotmetre a lessimanyes un cop derrotades i que les està extingint com a espècie degut a la nostra cobdícia. Considero tot un art crear un relat tan complert en nou pàgines i que et quedis satisfeta al llegir-lo, així que la meva enhorabona.

Un relat que em va sorprendre també va ser ‘Projecte minairó‘, d’Edgar Cotes. Aquest jove escriptor ja ha publicat un llibre amb edicions Secc: ‘Els híbrids minvants‘ i després de llegir aquest relat tinc moltes ganes de donar-li una ullada, perquè la imaginació que mostra parlant dels minairons en aquest relat fa preveure que estem vivint l’inici d’una carrera literària molt prometedora.

I si començo parlant del relat que inicia l’antologia, quina millor manera d’acabar que parlant del darrer relat? ‘Tombatossals International S.A‘ de Sònia Boj ens trasllada a nosaltres, i al gran tombatossals directament a Bali, on descobrirem què hi fa una criatura així tan lluny de casa a través d’una curiosa conversa amb la Magdalena, una amant del busseig que no esperava pas trobar-se al tombatossals allà.

D’alguns relats hagués agraït més pàgines, com  ‘Malefica non patieres vivere’ d’Ignacio J. Borraz o ‘Refugiats‘ d’Alicia Gili, que han creat un mons genials rere els relats i crec que donen per històries més llargues, però ja és una valoració personal.

En general gairebé tots els relats els considero recomanables, ja sigui per descobrir criatures i personatges que desconeixia completament de la nostra mitologia, com els dips o la Dama blanca o, com en el meu cas, per animar-me a tornar a llegir en català.

Podeu adquirir el llibre a la web de l’editorial Secc

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s